Foto de perfil de Biel Cadilla Falcó

Biel Cadilla Falcó

Barcelona,

2 Relats, 14 Comentaris
3088 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56

Últims relats de Biel Cadilla Falcó

  • Caminava i plovia

    Biel Cadilla Falcó - 26-11-2005 - 1994 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Caminava i plovia. Vaig encendre un altre cigarret i vaig llançar el paquet buit al terra. Ja no em quedava ni una mica de consciència que em pogués fer mal. L'amargor del tabac no em solucionava res, ni tan sols m'ajudava a trencar el glaç que cobria tot el meu cos i que em deixava sense sentits. Pràcticament no notava el contacte del filtre amb els meus tremolosos llavis, ni tampoc el tacte del cigarret amb les mans. De fet, mai no m'havia agradat fumar i amb prou feines sabia per què ho feia. Era un acte reflex, sí, improvisat i completament irreflexiu. Els carrers d'aquella bruta ciutat grisa eren tots iguals. Enyorava la seva terra, Catalunya, i enyorava la seva parla, la dolça i bonica parla, amb paraules tendres i dolces, que tenien aquella sonoritat que omplia boques i orelles de frondositat. Li hauria agradat pensar que les llàgrimes que li emboiraven els ulls eren conseqüència d'aquesta nostàlgia, però sabia perfectament que plorava pel fred, com cada dia. Les llàgrimes hav més

  • Lesseps

    Biel Cadilla Falcó - 13-04-2005 - 1094 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Tot just eren dos quarts de nou del vespre d'aquell divendres gris del mes d'abril. L'eufòria incontenible que sentia l'havia fet arribar mitja hora abans de l'hora pactada. Però, en realitat, els minuts se li feien eterns, a casa, no podia suportar l'espera i havia decidit sortir al carrer per veure si així el rellotge es decidia a avançar fins al moment màgic, l'instant més esperat i desitjat de la seva vida i dels seus somnis. Dimarts passat, en Pere havia rebut una carta, com de costum, perquè mantenia una relació epistolar amb una freqüència setmanal. S'escrivien des de feia tres anys per explicar-se, com a bons amics que eren, els seus problemes i les seves intimitats i, en certa manera, per fer-se companyia. Però la darrera carta no era normal, s'escapava bastant de la rutina de sempre, era molt misteriosa: l'Elisabet només li deia que tenia un problema molt gros i que "divendres hem de quedar per parlar-ne, Pere; a les nou a Lesseps, com sempre; fins llavors, adéu. (un petonet) més

Últims comentaris de l'autor

  • Biel Cadilla Falcó | 05-12-2005

    Aquest comentari és tan sols per a agrair els comentaris que heu volgut fer del meu relat. És realment molt gratificant veure que gent com vosaltres no només es molesta a llegir aquestes línies escrites per un afeccionat com jo, sinó que, a més, alguns heu volgut donar-me ànims i comentar el que he escrit. I, sincerament, és una de les millors coses que ens poden passar als qui publiquem aquí, no trobeu?

    Així és que..., moltíssimes gràcies per llegir-me i pels vostres amabilíssims comentaris. Una abraçada!

  • Biel Cadilla Falcó | 29-11-2005

    Vull agraïr-te, company, que hagis tingut la paciència de llegir-te aquest relat, que d'altra banda reconec que és ben pueril... El cert és que el vaig escriure fa molts anys, en una determinada època de la meva vida. És ben cert el que en comentes, literàriament té moltes imperfeccions. Però el vaig voler publicar perquè, certament, li tinc molta estima.

    T'agraeixo molt sincerament el comentari i prenc nota dels bons consells. Espero llegir ben aviat algun relat teu.

    Una abraçada!

    Biel

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: