El teu relat. Jo sempre penso que al metro comparteixes vagó i destí amb decenes de desconeguts que, probablement, no veràs mai més.

Que bonic, que intens, que poètic, però que dramàtic! Molt colpidor, transmets la tristesa i el dolor que s'han instal·lat en aquesta habitació roja que batega amb dificultat i dolor.

De veritat, molt bonica lamanera de transmetre la teva tragèdia quotidiana.

Si actualment estàs patint aquest calvari, t'envio una abraçada de suport.

és abstracte, però jo crec que existeix. Es clar que estimar és real. Però hi ha moltes maneres d'estimar: amb passió, sense passió, amb màgia, amg il·lusió, emb alegries, amb desenganys... tot ho condiciona l'entorn i les dues persones.

Crec jo, vaja.

Salut!

Meravellós, real, clar... crec que moltes tenim la sensació que ens has espiat entre aquestes persianes semiobertes de mitja tarda...

T'haig de dir que he buscat el teu relat seguint la bona crítica que feia un amic (perdoneu-me, no recordo qui) en un comentari inserit al relat de Tiamat "Les dones també ens fem palles".

Gràcies per compartir trocets de la vostra intimitat.

Ens veiem !!!

Felicitats, Tiamant. Tens tota la raó. Ahir, parlant de sexe amb dues amigues, em dèien elles que no es van enterar que existia l'orgasme femení fins al cap d'anys de tenir relacions. Has entès bé: ANYS (plural).

Déien (les dues) que abans de conéixer els seus marits actuals, doncs pensàven que allò era el normal: posició "misioner", 15 minuts i l'home satisfet. Sí (dèia una d'elles); allò que senties el principi d'un plaer molt suau i... ja està. I et preguntàves perquè la gent parla meravelles del sexe... per allò.

No entenc els linxaments d'algun/es comentaristes. Serà que les veritats a voltes molesten?

Salut!

Quin patir... les teves dues cartes són un conglomerat de sentiments... si aquest volcà s'activés... experimentarieu una realitat passional envejable...

Molt maco, m'ha agradat molt la teva "bilogia"

Tant de bó os comenceu a estimar sense por !!

la teva poesia. Però esperant es pot esvair la teva joiosa i fantàstica joventut. Segueix esperant si ho creus oportú, però no deixis d'escriure ni desaprofitis oportunitats de ser feliç.

XXX

el busques, el trobes i el descrius de manera ben clara i concisa. Curiosament, tinc un relat pendent de publicar que du el mateix títol. Però crec que em falta la precissió que tu li saps donar...

Si amb 16 anys escrius així de bé, si saps dur la joventut tant formidablement, el teu somni es complirà: seràs bióloga.

Saliut!

...m'emociones amb les teves paraules. Moltes gràcies, de debó. És molt gran per mi rebre aquests comentaris... os segueixo admirant.

Salut!

Vicent! Moltes gràcies pel teu explèndit comentari. T'agraeixo també aquesta càlida benvinguda que em dones a la comunitat RC. Sí, sóc nova al "club". El vaig descobrir a través de la ràdio i m'encanta.

A mesura que os llegeixo, se m'obren les ganes de compartir els meus relats amb tots vosaltres.

Ens veiem per aquí!

Vicent, molt bo. M'ha agradat MOLT.