Gràcies per les teues paraules, feia un munt de temps que no em passava per ací, no he tingut una prosa ni una poesia molt fluïda últimament, malgrat això, he continuat escrivint i espere a partir d'ara una constància més palpable en aquest raconet literari :)

M'agrada saber que quan una persona escriu, hi ha algú que llig el seu treball, tinc ganes de saber del teu! En breus em passaré pel teu espai, un bes!

Gràcies pels comentaris... :) M'agrada saber que hi ha persones a l'altra banda que tenen opinió.

I és que les paraules diuen molt... :)

Vinga besets per tots, em passe pel vostre raconet per llegir-vos!

a córrer i encara no sabem ben bé per què. La pressa és mala companya de la vida, certament, és com descrius a l'escrit.

He vist que tens altres relats publicats, perdona el retard, ja se sap que amb la rapidesa no s'assaboreix el sentit :P

Besos grans, cada vegada m'agrada més llegir-te :)

Tot un plaer llegir-te com sempre, vaja :)

Aquesta és la frase, copiada al títol del comentari, que més m'ha copsat... i ho ha fet perquè és una veritat com un temple.

Ens costa passar pàgina- o tancar certa porta- perquè ens ressistim a acabar amb allò que allà hi hem trobat. Els sentiments són, per tant, la clau que tanca aquesta porta. Si realment ho vols, ho pots fer, si no, sempre quedarà entreoberta.

Nosaltres som qui decidim quina porta hem d'obrir, malgrat que de tant en tant, se'ns obre sense avisar. És l'encant d'aquest joc.

Gràcies per il·lustrar-nos un poc més amb els teus relats ja que encara que tinguen forma de conte... sempre transmeten més del que a colp d'ull podem pensar :)


Besos van!!

M'agrada tant pel que demana la veu poètica com per la forma com ho fa.

Els sentiments que ens empenten han de ser exposats amb claredat i transparència i quina manera més idònia de fer-ho que mostrar-ho amb els cossos. Ho trobe encertat i és un poema polit. :)

Gràcies per comentar, del teu poema em quede amb: "amb una abraçada valenta,
d'aquelles que es fan en silenci"

I és que una bona abraçada no té preu, per a tota la resta, Mastercard.

Et continuaré llegint, m'has captivat també ;) Besets van!

Abans que res, gràcies per llegir i comentar :)

Joan: tos tenim un punt de desgast emocional que ens eclipsa tota perspectiva de futur... :) per sort lluitem per descobrir noves ulleres, i veure diferent.

Unaquimera: prenc nota, el llig i després opinaré. Gràcies per les teues abraçades càlides i per continuar escrivint i comentant amb el mateix entusiasme!

Marc Freixas: els escrits són una via d'escapada per on poden entrar també moltes coses, en aquest cas, les teues paraules, que vaig a guardar dins d'un gràcies :)

Les poesies són fetes per ser escoltades i narrades, aquesta cançó l'he fet meua, amb permís, per cantar-la alhora que llegia. M'agrada :) Té una cadència deliciosa; i abanda descriu un sentiment de manera pràctica, directa i sense embuts.

Besades!!

em partia la caixa. I realment després, reflexionant, m'he sentit trista perquè la teua història pot ser no tinga tant de ficció com sembla. A colp d'ull veiem la realitat quotidiana que esdevé teló de fons en el relat, tan impressionant com sermpre Unaquimera... :)

Aquesta possibilitat de desllomar-se a tan dil·latada edat em torba. I no és una qüestió per riure, no, no; però ho planteges de forma original. Una crítica en tota regla que ens troba el somriure, ENHORABONA, una crítica "com toca", sí senyora.

M'agrada el teu estil, brillant, únic, cuidant el principi i el final. Ritme ben construït. Missió acoseguida :D

Besets mil!

entre vosaltres i el poema es fa evident quan en sou partíceps, testimonis, i això ocorre quan el feu vostre. Per aquest motiu, gràcies.

Aquest relat és especial per mi. És tota una declaració d'intencions, el títol ho diu amb contundència.

Besets mil!!

el que es pot, i el que es deu... però sempre en ganes!!

Gràcies a tots i totes per molestar-se en comentar. Si teniu qualsevol altra curiositat, sempre estic oberta, passeu-se pel bloc, afegiu-me o xarrem per mail.

Besots humils van!

aquesta soledat artística. El sentiment de voler-se concentrar i esperar la musa. Retractes molt bé la imatge, amb senzillesa tot s'entén.

M'agrada! Et seguisc. Besets van.

pot ser tan tan envejable com ser-ho. Sol o amb companyia, nosaltres decidim. M'agrada el teu poema de tema i sobre tot l'enfocament que li has donat. Celebre tornar-me a passar pel teu raconet.

Una "besaeta" com diem per ací. Ens llegim! :)

plena l'ambient d'una esgarrifança. Supose que és història, més d'alguna suau carícia innocent s'ha perdut soterrada viva.

M'agrada perquè comunica. Besets!

i tan bonic en la seua senzillesa :)

Gràcies!Besets van!

què?

Que cap sentiment quede sense cap paraula. Que cada paraula visca aquest sentiment. Que digues el que sents... Treure-ho tot fóra...

Dóna-li una ullada, si vols, dins el meu espai a Et trobe a faltar, Perduda o Buscant somriures. M'ha recordat temps passats, he sentit una connexió quan et llegia... Això em porta a reflexionar:

Que em diguen de lliurar un verí ací al desert...per més tard descobrir que no estic sola. Això canvia alguna cosa?
Ara pot ser no. Després, pot ser sí.

M'encanta, i et vaig a continuar llegint :)
Ja em dius alguna cosa si els lliges. Besets van!