Anna Melgar Samper

7 Relats, 28 Comentaris
6491 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29

Últims relats de Anna Melgar Samper

Últims comentaris de l'autor

  • Anna Melgar Samper | 27-05-2017

    Després de fer unes quantes lectures al text, crec que els principals símbols que hi ha són l'euga, el tren, la relació euga-genet i les dues germanes.

    Ursula ( la que ens dius que és mestra) simbolitza la lògica, el pensament racional, l'educació, potser també els prejudicis i la part superior del cos (el cap). Això ho dedueixo de la seva reacció davant l'espectacle de l'home i l'euga:

    "—Estúpid!—va cridar Ursula— ¿Per què no s'allunya fins que hagi passat?".

    A més, les potes que reaccionen apartant-se de l'horror són les anteriors:

    "Llavors, de sobte va envestir amb les potes anteriors, i amb una convulsió es va allunyar totalment de l'horror."

    Gudrum (la que ens dius que és artista) simbolitza la impulsivitat, la intuïció, els instints i la part baixa del cos. Ho dedueixo de la mateixa manera que amb la seva germana, per les seves reaccions davant l'esdeveniment:

    "Gudrun el mirava amb els ulls negres i dilatats, embadalida."

    Quan l'euga dóna voltes sobre les potes del darrere és Gudrum la que es mareja:

    "[...] va girar i girar amb dues potes, com si fos al centre d'algun remolí. Això va fer que Gudrun es maregés amb un vertigen punyent, que semblava penetrar-li el cor."

    La que és seduïda finalment pel genet és Gudrum.

    Al mateix temps, crec que l'euga representa les dues germanes (o potser no). El cap i les potes anteriors de l'euga simbolitzen a Ursula (la dona racional) i la part posterior del cos a Gudrum (la dona animal). Les dues germanes es fusionen en una única euga per simbolitzar que en cada dona hi ha una part lògica i una part animal en diferents proporcions segons l'individu. (Quan l'animal està dret les dues germanes s'abracen, la part alta i la baixa es troben en una mateixa vertical.)

    El tren pot representar un obstacle però no sé quin.

    La relació entre el genet i l'euga també crec que amaga algun simbolisme. Si l'euga fos cavall, simbolitzaria el genet, l'autocontrol.... En aquest cas crec que simbolitza la lluita de l'home per domesticar o domar la dona perquè faci el que ell vulgui o per seduir-la. (Observem que el pobre quasi mor en l'intent.)

  • Anna Melgar Samper | 22-05-2017

    Per mi sí que crees molt bé una expectativa i la descripció d'un personatge.

    L'expectació la trobem ja des del principi amb el títol. Fins i tot, has aconseguit que s'hagui buscat informació sobre els possibles significats de Brionia. Altres elements que ens creen ganes de seguir llegint són el misteriós personatge de l'home amb el gos i la idea del trasllat, l'inici d'una nova vida amb records de l'anterior i dels que els han precedit:

    "És important que cada detall estigui en el seu just lloc, perquè en cada objecte viu una història i de vegades, en el silenci de la nit, pots sentir una veu antiga explicant-la."

    La teva escriptura poètica i els paisatges que descrius em recorden a un quadre de van Gogh.

    Em sobta que davant de "Irene" no hi posis article i, en canvi, ho facis per "la Joana". (La veritat és que jo evito els noms començats per I i U perquè no sé exactament en quins casos va l'article apostrof i en quins no............).

    Pel que fa al personatge, la Irene és una noia contemplativa, introvertida, tranquil·la, sensible, observadora i que prefereix veure i escoltar abans que actuar: "Irene vol esbrinar alguna de les històries i es concentra en escoltar". Al menys, de moment sembla així.

    Salutacions i fins la propera,

    Anna

  • Anna Melgar Samper | 21-05-2017

    El text té bon ritme i es fa lleuger de llegir perquè està ben puntuat i la relació entre la informació que dónes i el nombre de paraules que utilitzes per transmetre-la és molt bona (ens vas oferint nova informació cada poc temps). Per mi és això el que fa que enganxi o que el lector no vulgui deixar de llegir-lo.

    Suposo que el personatge que descrius de manera indirecta és l'amant. Crec que és de qui més coses podem saber-ne a través del teu text. És un noi jove, que treballa en un restaurant freqüentat per executius (per tant, simpàtic, que sap tractar amb la gent i de bon veure), innocent, enamoradís... i, segurament, sense antecedents penals. El jove no té pinta de criminal i la Mariona sembla(va) molt llesta.

    El que no em quadra és com la policia pot saber que les restes de semen són les de la persona que es deixa la cartera. No hi entenc en criminologia però diria que per incriminar algú de ser el propietari d'unes restes biològiques cal una altra mostra de restes biològiques del sospitós, no la cartera. Potser cal llegir la continuació per acabar d'entendre el que ha passat...

    Salutacions i fins la pròxima,

    Anna

  • Anna Melgar Samper | 14-05-2017

    Gràcies pel teu comentari, Calderer.

    Ara que em torno a llegir el meu comentari de text, veig que l'explicació que dono a la cinta de goma és més simbòlica que metafòrica i, potser, una mica recargolada. Tot i així, crec que Rodoreda ens expressa bastant clarament i intencionadament el seu punt de vista sobre la societat del moment i les seves inclinacions ideològiques. No em cal anar més enllà de la primera frase per justificar-ho:

    "La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols."

    Des del meu punt de vista, amb aquesta frase l'escriptora denuncia com les dones són "rifades" i tractades com a objectes. Les cafeteres que descriu, no pas per casualitat, tenen les mateixes característiques que ha de tenir una dona de l'època per valer alguna cosa, per poder ser com cal i que algú la vulgui "comprar": precioses (guapes...), blanques (pura, innocent...), amb una taronja pintada, partida en dues meitats (no són completes sense una altra meitat: un home), que ensenyava els pinyols (fèrtils i/o amb fills). A més també em ve al cap que una cafetera té un "agafador". Les dones tenen agafadors pels dolços i participen en rifes de cafeteres. Els homes tenen agafadors per les dones i poden triar les que volen. Durant tot el capítol ens parla de múltiples cintes i agafadors... Segur que la cafetera simbolitza moltes més coses que jo desconec... Es jutja a la cafetera per l'exterior, malgrat que, a la llarga, el que importa és el que fa en el seu interior... (potser aquí he tornat a ser recargolada).

    Per altra banda, la persona que porta a la protagonista a la seva pròpia rifa és la seva amiga Julieta, fet i nom que segur que també tenen un perquè. Crec que una de les genialitats d'aquest text és justament com l'autora aconsegueix construir un simbolisme amb el qual expressar la seva opinió en una societat en què no li és permès.

  • Anna Melgar Samper | 06-05-2017

    El ritme del capítol va accelerant a mesura que avança. S'inicia amb descripcions precises i que es recreen en coses concretes: la cafetera, la Plaça, la roba... i posteriorment ens trasllada a l'interior de la protagonista, on els pensaments s'atropellen i el que l'envolta l'asfíxia.
    A més d'una escriptura que aparenta espontaneïtat mitjançant l'ús de la I al principi de les frases i una puntuació molt personal, el que m'agrada de Rodoreda és la capacitat de descriure indirectament, mitjançant metàfores. La protagonista és com la cinta de goma dels enagos: que ha de passar per on no vol i que ella mateixa s'estreny sense saber-ne el perquè. "La cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de fil, m'estrenyia. Ja devia tenir un senyal vermell a la cintura, però així que el vent m'havia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el martiri."

    Ja des del principi la persona que estreny, que fa nusos, és ella: "les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos". La Colometa ens parla de la sensació d'asfíxia, d'una sensació física real lligada amb l'opressió del que la rodeja. La protagonista és un testimoni del conflicte intern que viu la dona en la seva societat i època, víctima d'ella mateixa, tal com el sistema l'ha programada. La protagonista viu com una cinta de goma que s'estira fins a sortir disparada (tal com ho fa la Colometa corrent, al final d'aquest capítol) o fins trencar-se (com la cinta de goma literal d'aquest capítol).