Foto de perfil de anmonite

anmonite

barcelona,

40 Relats, 111 Comentaris
30013 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.

Us deixo en descarrega gratuita la novel·la "El castell de Lloret" http://www.bubok.es/downloads/download_libro_gratis?book=MjM5MTgzLTIwMTYwNDA4LTI0NDI=&tipo_portada=6&clave=dmlkcmlvc2Nhc2l1c0B5YWhvby5lcw==&verificado=dfcda63db892b8473a650ad8d30b0fe1b93774c2a543d102c1f11a4d7d8d3d73

Últims relats de anmonite

  • Jo també en vull un

    anmonite - 10-04-2016 - 387 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    És clar què era una temptació!... I tant!... Tan lluent, tan net, fins i tot feia bona olor. Se’n van endur el vell. Era brut i estava esquinçat per les unglades del gat. més

  • Hoooolaaaa...

    anmonite - 18-06-2015 - 499 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    -Hola! Quant de temps sense saber de tu! Què t'expliques? -Doncs mira… anem fent. -Encara segueixes treballant en aquell bar? No us fa falta algú per donar un cop de mà? més

  • L'efecte financer.

    anmonite - 06-04-2014 - 449 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    -Bona tarda, està esperant a algú? -No. més

  • S’han anat

    anmonite - 31-01-2014 - 600 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tinc por... més

  • En el teu nom

    anmonite - 25-01-2014 - 546 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Attt... xissssssssssst Jesus. més

  • EL FILL DE LA VIRTUTS

    anmonite - 04-11-2012 - 687 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Dedicat a una amiga. més

  • La xerraire

    anmonite - 16-12-2011 - 629 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una vestiesa més... més

  • Fragàncies

    anmonite - 25-09-2011 - 628 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Malgrat que se’n va anar, la segueixo recordant com si fos el primer amor. més

  • Glopades de sol.

    anmonite - 01-07-2011 - 725 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les gavines piulen embogides sobre les onades de sang. més

  • Soufflé de patata calenta al prest.

    anmonite - 17-10-2010 - 749 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diàleg d'amor. més

  • Currículum sant

    anmonite - 09-04-2010 - 735 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Parlaré una vegada més del currículum que em van dir que escrivís, però no vull assegurar que arribi enlloc. De fet, mai ho he fet. Ja m'ho deien de petit; "estudia o hauràs de treballar". més

  • El petó

    anmonite - 22-03-2010 - 940 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    EL PETÓ Han passat els anys i encara visc enganxat als seus llavis. Qui ens havia de dir que aquell petó d'amor arrossegués tanta passió i tant d'orgull. més

  • Escriure perjudica la salut

    anmonite - 23-11-2009 - 1171 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    -Un dels primers símptomes, són les durícies que et surten en la punta dels dits. Després, notes un dolor a las cervicals. Fins que acabes mig adormit, amb falta de concentració i ulls vermells. -Cony! Què m'has d'explicar! Això només és el principi. Quan comences a escriure relats, tot és divertit. Llavors, poc a poc et va droga'n fins a crear-te una dependència sublim. més

  • EL RELLOTGE QUE ENDARRERIA EL TEMPS

    anmonite - 14-11-2009 - 960 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    -Li regalo aquest rellotge. Què l'hi sembla? -A mi?... Per què? -Em cau bé. No més per això. -No, no... No l'hi puc acceptar. -Agafi'l coi!... És seu. Què no li agrada? -Sí. I tant! Però, què es el que vol a canvi? -Res, home, res. Quedi-se'l. -Home! Si insisteix tant... D'acord. Gràcies. més

  • MATA'M

    anmonite - 30-08-2009 - 878 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    -Home!... Juan! Quant temps sense veure't. Com estàs?... -Mort. -Mort? Què vols dir?... -Doncs que abans-d'ahir al vespre em vaig ficar al llit viu, i l'endemà ja era mort. -Però? per què? Què et va passar? -No res. -Com que no res? -Doncs això... Que estic mort. -De fet tens mala cara i el color trancat. -Blanc. Em vaig aixecar blanc com la cera i sense lluentor en els ulls. -Cony! És veritat... més

Últims comentaris de l'autor

  • anmonite | 03-01-2015 | Valoració: 10

    Si la fotografia no hi fos, t’imaginarien. Són els teus relats i els teus poemes el que et retraten millor. Tot i això no és quedat malament... Punyetera.

  • anmonite | 22-03-2014 | Valoració: 10


    Sssshhhhttttt…. Silenci, l'Aurora pensa. Quan l'Aurora pensa és tremenda. En què estarà pensant? Ni se us ocorri entorpir els seus pensaments. Aurora… Estàs aquí?... Aurora! Aurora!... Està filant, està meditant.
    -Deixa-la! No la molestis més.
    -Si no la molesto. El que passa és que em té intrigat.
    -No veus que pensa en el seu futur?
    -Estàs segur?

  • anmonite | 15-05-2013 | Valoració: 10

    Carai!! Aurora, et superas poema a poema. Només puc dir que m'agrada molt i que aviat ens faltarán paraules per expresar aquets comentaris. Te les estàs quedan totes!!!! Punyetera!!!

  • anmonite | 26-04-2013 | Valoració: 10


    Un poema deliciós. Sona com una petita joia musical. Si fos fruita seria una maduixa, un préssec, un gra de raïm i un grill de taronja. Uns postres dolços i sucosos com aquest poema.

  • anmonite | 05-11-2012

    Moltes gràcies Aleix, tot un plaer.

  • anmonite | 03-06-2012 | Valoració: 10


    Tu si que no has de trencar-te encara. Abans has d'escriure molts mes versos
    que necessiten sentir els que estimes i t’envolten, i després quan ens hagis afartat a tots plegats, cossa gaire be impossible, a les hores, trenca't si vols.

  • anmonite | 26-02-2012 | Valoració: 10


    El poema amaga un sentiment de por a perdre el que s'estima, s'aferra amb paraules molt ben triades perquè res canviï i que tot segueixi eternament. Escrit amb mestratge com no podia ser d'una altra manera. Un plaer llegir-te.

  • anmonite | 24-01-2012 | Valoració: 10


    Pot ser la boira persistent que cala l'ànim o pot ser la que amortalla la nostra societat. Per sort, sempre arriba la tramuntana.

  • anmonite | 02-12-2011 | Valoració: 10


    Personalment quan arriba la tardor em poso uns taps per no sentir la seva crida. Però no sé com s’ho fa, que sempre acaba per ficar-me dins el bagul de roure ple de fulles mortes. Tan s’ha val, si es poden llegir poemes con aquest.

  • anmonite | 11-09-2011 | Valoració: 10


    Mentre llegia aquest relat, no entenia per què si havies perdut l'O, la fessis servir per escriure. Però després m'he adonat OH! Que no era l'O d'Ona, ni tampoc la O de la María... Era l'O d'Hòstia quant amor que hi poses!

  • anmonite | 19-08-2011 | Valoració: 10


    Aquesta tragicomèdia horitzontal amb perfums d'estiu, escrita des dels sentiments de la resignació i de la ironia, és com una cervesa fresca, servida en copa gelada. Tot un plaer per llegir i gaudir. ¡Salut!

  • anmonite | 30-06-2011 | Valoració: 10


    Reconstruir-te. Cimentar les teves estructures i créixer cap a les altures. Com un edifici sense fissures és aquest poema, senyora arquitecte de les paraules i dels sentiments.

  • anmonite | 05-01-2011


    Això és ben bé un regal de reis. La Gladis necessita una revisió de les ulleres amb urgència i gairebé una altra del psicòleg. De totes maneres ella és feliç així i gràcies a ella surten relats tan entranyables com aquest. La seva personalitat podria ser una mina de relats. Per favor conte més històries de la Gladis, estic segur que a ella no feria res.

  • anmonite | 28-12-2010 | Valoració: 10

    No sé si estrenes el nou racó, però si és així caray! Quina entrada més triomfal! De fet ja era hora que deixessis algun text. Molts t'enyoren, uns altres t'admiren i alguns et veneren. Després de llegir el teu poema em fan venir ganes de llegir més i escriure menys. Serà perquè ets mestra? …O serà perquè ets poeta?

  • anmonite | 25-10-2010 | Valoració: 10

    Gaire bé tots en tenim de aranyes a casa. Jo en tinc dues que fan servir las potes per tocar la guitarra y per tocar las tecles del ordenador. No han teixit mai una teranyina que valgués la pena y em passo el dia caçant mosques per alimentar-les. El teu relat es un cau de idees envers aquets bitxos. Me agradat molt i he gaudit de la seva lectura, però la pròxima vegada que toquis aquets tema, tindré a mà un pot de insecticida a punt per si de cas. Oi que me'n entens?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: