em sembla que a tothom li agrada trobar aquella olor als llençols en les nits llargues i soles...


m'ha agradat la teva breu confessió!


AmorVincitOmnia

què és, què ha de fer?

m'ha agradat... et remou alguna cosa... et fa sentir..

AmorVincitOmnia

PS: alguna segona part?

és preciós. té una musicalitat sonora que enamora a cada vers, que fa que te'l mengis a petits bocins assaborint-ne cada tros...

com m'agradaria a mi poder escriure així, és una mica d'enveja sana...

tens un do, no l'abandonis mai!

petons!
AmorVincitOmnia

només a París poden passar fets tan màgics, només a París pots enamorar-te del passat, sota l'atenta mirada de Nostra Senyora (altrament coneguda com a Notre Dame) tots els romanços són possibles.

París té la màgia de tots els bohemis que un dia hi van viure i la màgia dels bohemis que voldrien viure-hi, potser és aixo que fa que sigui tan especial....

merci pel comentari!

petons!
AmorVincitOmnia

sense saber d'on ve, sense saber per què ve en aquell moment... així són els records; ens agafen d'imprevís i gairebé sempre en el moment en què som més febles, més tendres... quan ens poden fer més mal.

l'oblit és piatós i sovint fa que perdem trossos de la nostra vida que ens van fer mal, clar que a vegades també és cruel i te'l fa recordar quan ja ni sabies que havien passat....

si els records són bons costen més d'oblidar i quan es recorden sovint provoquen petits somriures de complicitat, una lleu escalfor al cor i la melangia de saber que forma del passat... el teu poema m'ha provocat el somriure de complicitat i l'escalfor al cor...

som ferits de lletres i aquí traiem la nostra bogeria i verborràgia... i encara que algun dia no ho fem aquí ho farem on puguem!

petons! AmorVincitOmnia

PS: gràcies pel comentari

massa proper he sentit el teu text com per no dir-te'n res...

després de llegir-lo la teva biografia i era com llegir-ne una que podria haver estat la meva si no ara, sí que fa un temps...

sento dir-te que encara que jo pregoni que Amor Vincit Omnia (l'amor ho venç tot) a vegades no n'hi ha prou, a vegades ens aferrem a aquests tòpics per no veure com de cruel pot ser la vida i la gent.

també sento dir-te que matar aquests records sol ser massa difícil com per aconseguir-ho, aquests records et perseguiran passi el temps que passi, no vulguis oblidar-los doncs si ho fas i el enterres dins teu t'enverinaran per dins, et corsecaran fins el dia que tornin a tu, a la teva memòria i tu tornis a plorar-los.

no vulguis oblidar-los, assumeix-los; és la clau per sobreviure.

si avui el dia és fosc, demà potser serà ja més gris i d'aquí a un temps tornarà a ser de colors incerts i tindràs papallones i fades xiuxiuejant-te la bellesa del món, bellesa que a vegades oblidem.

el que avui et fa mal, demà et farà més forta; no ho dubtis.

petons de colors incerts!
AmorVincitOmnia

ha passat tant de temps... no volia despedir-me, sense els teus poemes poc a poc he deixat de passar tant per RC. cada dia que hi entrava em trobava amb algun poema teu nou i em regalava un minut o dos o mil per llegir-lo i somriure...

ara encara, després de tant de temps, segueixo entrant-hi (amb menys freqüència) per veure si trobo un nou poema teu que em faci somriure...

esperava que el teu adéu fos temporal com ho són tots els adéus... però cada cop em sembla més definitiu...

tu estàs ferit de lletres així que sempre escriuràs encara que nosaltres ja no en siguem testimonis...

vagi molt bé tot!
no t'abandonis i segueix escrivint, reiiventant colors i somnis.

mil petons!!!
AmorVincitOmnia (no ho oblidis mai!)

a vegades em sembla que no s'acaba d'entendre el que diu el relat... suposo que és lògic ja que estava escrit per donar forces a la protagonista.

aquesta solitut és per la mort d'una persona estimada, de fet, per la mort de la mare.

m'agrada, però que cadascú s'hagi fet la seva idea sobre el text. tothom ha estat sol alguna vegada, però aquesta solitut és diferent, definitiva.

em sembla que això és tot el que volia aclarir. si voleu saber com era la mare que va deixar a la meva amiga llegiu "la teva lluita". aquest text és d'un any després i de ja fa gairebé un any...

qualsevol cosa comenteu-me-la que em farà il·lusió segur.

un petó a tots

preciós...

té una música dins que es despren a cada paraula llegida...

m'encanta...

petons de llum freda
AmorVincitOmnia

m'encanta... la senzillesa amb què descrius un moment de quotidianitat...

m'encanta...

petons de llum freda
AmorVincitOmnia

llegint els textos que tinc per aquí m'he rellegit aquest i me tornat a sentir afalagada per tots els comentaris que me'n vau fer... a tots vosaltres gràcies per llegir-vos aquest text...

que lluny i que prop que queda aquella nit... tants records em venen al cap rellegint això... tantes llàgrimes i tants somriures...

gràcies a tots per formar-ne part llegint aquest text...

llegint els textos que tinc per aquí m'he rellegit aquest i me tornat a sentir afalagada per tots els comentaris que me'n vau fer... a tots vosaltres gràcies per llegir-vos aquest text...

que lluny i que prop que queda aquella nit... tants records em venen al cap rellegint això... tantes llàgrimes i tants somriures...

gràcies a tots per formar-ne part llegint aquest text...

costa estar sense la gent que un dia vam estimar. la realitat ens ofega i no hi ha prou força per nadat contracorrent...

pots un dia ser feliç i que al següent se t'esfondri el món a sobre. et queden moltes llàgrimes per vessar per aquella persona... qualsevol dia, qualsevol moment pots arrancar a plorar perquè la trobes a faltar, però això no és dolent. plora si ho necessites, riu i enamora't, viu i no la oblidis.

et deixo aquí dos poemes que m'encantes que vaig descobrir en moments en què eren molt necessaris.. com fets expressament que aquell dia.. i ho sents així perquè els dolors són universals...

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències.

L'ESPERA

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d'instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d'acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s'hi haurà d'acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se'n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fa tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d'aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

Joan Margarit. Llibre Joana.

Petons i segueix escrivint no només els dolors, sinó també les alegries. perquè la vida és un full en blanc que espera que l'escriguis...
AmorVinictOmnia

em feia il·lusió fer-me el comentari 80...

m'ha agradat aquest regal que ve des de les estrelles....

52 petons de llum freda i 64 de vermells
AmorVinicitOmnia