Amat

Barcelona,

13 Relats, 16 Comentaris
16615 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Últims relats de Amat

  • Sala de concerts

    Amat - 19-05-2007 - 964 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    una breu idea portada a relat d'una pàgina d'extensió. No apte per a cardíacs. més

  • Rentar-me la cara

    Amat - 12-09-2006 - 1003 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • lletres en germanor

    Amat - 28-09-2005 - 1487 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    visca granollers i l'www.embut.com! més

  • la pluja primerenca

    Amat - 19-08-2005 - 1200 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    la pluja a l'agost senta bé (personalment) més

  • hi havia una vegada... un cafè amb llet

    Amat - 15-12-2004 - 1423 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Una magnífica superproducció interpretada per Charles Cafetera i Audrey Llet. Amb la participació especial de Jerri Sucre. més

  • un nadal sense tu

    Amat - 06-12-2004 - 1346 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    poema escrit sense fumar. més

  • les monedes perdudes

    Amat - 18-11-2004 - 1979 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    disfunció atemporal grega! Dos esperits estan tenint una relació sexual plena enmig d'una classe d'Ètica. més

  • a l'insòlit

    Amat - 30-10-2004 - 1931 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    és un escrit curt en el que hi té rellevància és la descripció ja que la idea del desenllaç està molt poc treballada, ho sento, estic acostumat a escriure poesia... però el relat val la pena! més

  • petits espants

    Amat - 25-10-2004 - 1286 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    és un poema amb un registre prou senzill, sintaxis clara i molta imatge plasmada. És com un conte per a nens petits però més complicat, de fet és un conte per a adults, que de fet és això del que va. Una espècie de contrast entre insomni, infantesa oblidada i la supremacia de l'adult sobre el món dels sentits. QUEIXA: s'hauria de poder deixar les tabulacions pels versos que tenen desplaçada la seva significació cap a la dreta i jo que sé... però no és just que no es pugui fer. més

  • què em queda

    Amat - 23-10-2004 - 1030 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L'insomni arremet sovint en la meva poesia, és normal que sigui un dels motius més extesos d'inspiració. Tot i que últimament estic posant fi aquestes llargues hores marginals que es succeeixen en la vida d'hom. més

  • Nit de pluja

    Amat - 23-10-2004 - 955 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He apostat fort en aquesta espècie de poema-cal.ligrama. No és nou, així que potser ja hi haurà algú que l'hagi llegit. més

  • juntament

    Amat - 19-10-2004 - 898 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Poesia de la més visual i sentida. Aquí, qui no plora no mama. Salut! més

  • besar-se

    Amat - 18-10-2004 - 1113 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Amat | 02-10-2006

    donat que l'exuberant producció que hi ha en aquest lloc dificulta la mostra i exposició del mateix contingut de la web, m'auto-comento per aparèixer en el feliç llistat de 'últims comentats'.

    Gràcies

    M.V.

  • Amat | 03-11-2005

    a la merda els preus defensem la vostra vida! A la merda els serveis i els sous cars
    TORNEM A LA TERRA!

    des del cor de la Vall del Corb
    Rocallaura!

  • Amat | 26-10-2005

    aquest poema parla de l'essència del que nosaltres manegem com a poesia. De la relació de la divinitat a la que aspira tot gest poètic amb la realitat de la cruesa humana i la seva necessitat de masturbar-se amb el simple desitjar per evadir-se (-nos).

    Gràcies!

    Amat

  • Amat | 27-09-2005

    hola josep, em recordes bastant a la compassió del meu pare que encara no pot expressar. Gràcies per dir tot això al teu fill i nova "filla". Volia remarcar la teva metàfora de l'aigua amb la vida de casats... i jo la complementaria amb el vi i la vida de "novius"! apa felicitats per l'enllaç

    Amat (el porno)

  • Amat | 18-08-2005

    em sembla perfecte, laia
    no hi ha res com un bon canvi de mentalitat (cap a molt bé!)

  • Amat | 10-01-2005

    no vull ser aiguafestes (?) però tot i que realment m'ha agradat el poema, el trobo falt de ritme i amb versos massa esquàlids. Treballa per besar aquest contorn.

  • Amat | 10-01-2005

    Molt rebé noia! Si... una autèntica guirnalda d'aire enversat. M'agrada, sobretot, aquest "et recordo..." que m'evoca a una mirada fosa i perduda en una desitjada tristesa.
    :)

  • Amat | 26-11-2004

    ei, doncs sí, m'ha agradat molt aquest poema. L'he vist com una declaració d'intencions però d'allò més sincera. Suposo que m'ha agradat la temàtica que no era pas d'amor, potser era del propi, no? I ho trobo la mar d'interessant com ho has dit com una anècdota rimada, nítida. Gràcies altre cop per la lectura. Em llegiré els altres!

  • Amat | 24-11-2004 | Valoració: 8

    hola prudenci, aquesta nit tinc força mal de cap. És el teu un poema impregnat de tot el que tu hi dius i això és bo si és nota, i és el cas. M'agrada i no ho nego, però... no hi ha res de nou. També és potser el seu encís un aire a vellesa, a passat, un etern desgel ancestral que encara et sangra negrament, val tan la pena seguir per aquest camí? És la temàtica del desamor un conte que sempre es torna a explicar? M'agradaria que es tingués en compte la sobreproducció de poesia dolguda, jo també en peco d'aquesta il·lusió de retorn, vès quin remei, però a vegades s'ha d'infundir a la creació un aire de glòria (encara que perduda) latent avui i en l'instant. Donar constància de que aquest poema dol avui, per l'ahir, no sé si m'explico. Bé, no sé quines són les teves intencions, però jo crec això, d'altra banda perquè també he cregut en el teu poema. Gràcies per la lectura i endavant.

    PD: no és un 8 gratuït

  • Amat | 18-10-2004

    ufs... tot això sembla una tempesta entre tant moviment! No és positiu que quatre paraules quedin solcades en un desert de confusió lingüística, si més no, no és just. En fi, sigui com sigui hi diré alguna cosa al respecte.
    Personalment aquest poema m'agrada força perquè aconsegueix anar una mica més enllà del que és purament lectura només perquè el seu ritme indueix a les sensacions d'un "morreo" com déu mana però parlat. En les primeres línies parla d' "el càlid de la meva boca" el qual a primera impressió sembla parlar de la pròpia llengua però després del "remou intrèpid el múscul" confessa: "abraça la meva llengua" i segueix amb aquest cúmul de coherents batzegades amb el "removent la teva boca" on el que desvelava una ambigüitat es tradueix visualment a quelcom que "remou la teva boca". Seguidament poesia de la més humil, com qualsevol fa amb senzillesa el seu bes mentres "esquerda la paraula de silenci humit" i després delimitant la porció de la realitat en la que "la gravetat es converteix en un joc adult" on aquesta adquireix tal importància que considerem "un petit espai ple de gestos quilomètrics...".

    Gràcies a tu mateix per arribar fins aqui, però no t'acostumis a tal nivell d'anàlisi...

    Amat!

  • Amat | 18-10-2004

    ufs... tot això sembla una tempesta entre tant moviment! No és positiu que quatre paraules quedin solcades en un desert de confusió lingüística, si més no, no és just. En fi, sigui com sigui hi diré alguna cosa al respecte.
    Personalment aquest poema m'agrada força perquè aconsegueix anar una mica més enllà del que és purament lectura només perquè el seu ritme indueix a les sensacions d'un "morreo" com déu mana però parlat. En les primeres línies parla d' "el càlid de la meva boca" el qual a primera impressió sembla parlar de la pròpia llengua però després del "remou intrèpid el múscul" confessa: "abraça la meva llengua" i segueix amb aquest cúmul de coherents batzegades amb el "removent la teva boca" on el que desvelava una ambigüitat es tradueix visualment a quelcom que "remou la teva boca". Seguidament poesia de la més humil, com qualsevol fa amb senzillesa el seu bes mentres "esquerda la paraula de silenci humit" i després delimitant la porció de la realitat en la que "la gravetat es converteix en un joc adult" on aquesta adquireix tal importància que considerem "un petit espai ple de gestos quilomètrics...".

    Gràcies a tu mateix per arribar fins aqui, però no t'acostumis a tal nivell d'anàlisi...

    Amat!

    (evidentment no m'autovaloraré :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: