Angoixauital, si vols fer comentaris sobre els contes, fes-los, però no vages insultant i dient que sóc tramposa perquè t'enganyes de bon tros. Perquè un usuari es pose de sobrenom "tieta" no vol dir que ho siga de veritat, a més, que si fóra així tampoc t'importa a tu, que ací no posa en cap lloc qui ha d'opinar i qui no.
Et molesta que tinga bona nota? Per alguna cosa serà. Potser per això tinc alguns d'aquests contes publicats, per haver guanyat certàmens literaris.
Limitat a gaudir de la lectura i deixa a la resta opinar lliurement.

Molt bonic, però no d'ixos poemes que t'embafen, sinó dels que parlen de la realitat. M'ha agradat molt. És el primer que llig teu, però en llegiré la resta.
Gràcies pel comentari! Si t'agrada llegir relats curts sobre el tren et convide a passar pel meu blog: http://proximaparadablog.blogspot.com/

Un abraç des de La Plana Alta

Ja pot estar satisfeta la persona a qui va dirigit l'escrit... estarà plena d'amor!
M'ha agradat com expresses aquest sentiment, es nota que el tens molt a dins. Ara sols falta que el conserves i que amb ell, seguisques escrivint.

Quants pallassos més ben representats. M'ho he passat molt bé amb el teu relat. Crec que té un to d'ironia molt ben aconseguit, jugant amb els noms dels pallassos. Això últim ho trobe molt original i graciós. M'has fet riure molt!

Has sabut donar-li el gir inesperat, has trobat la manera de sorprendre al lector quan menys s'ho esperava. Al principi, la història sembla una situació quotidiana, una conversa que pot tindre qualsevol, per tant, enganyes als lectors fent-los creure que no passarà res estrany. Però no és així, tal com es veu al final. Felicitats, m'has sorprés.

M'ha agradat molt el teu relat. Crec que has construit molt bé els personatges, amb una bona introducció del masculí.
És una hitòria que reflexa molt bé la realitat (tan dura moltes vegades!) i tu l'has sabuda contar perfectament. A més, li has afegit tendresa. És genial quan ell diu que l'única cosa que vol és companyia.
En definitiva, que m'alegre molt de què amb 17 anys pugues tindre eixa capacitat d'escriure tan bé, de pensar en la literatura i no sols en anar de marxa. Que som joves, però sabem també com està la societat!
Ànim! I a continuar escrivint!