Agustín Morales Puga

4 Relats, 7 Comentaris
7271 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20

Últims relats de Agustín Morales Puga

  • Obra de teatre sense títol i desendreçada

    Agustín Morales Puga - 29-07-2004 - 1285 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    QUADRE II MONÒLEG DE LOPURUNA Lopuruna penjada a la creu i mirant al terra. LOPURUNA: Sabia que no. Que la mama dormia. L'insomni era meu. Més anys. Més dies i més passes sobre els llums. Més llums enrere. (Reflexió.) Més crits de la mama. (Aixeca el cap i mira cap a dalt.) El coix pujant la muntanya. Mirant el camí de mi. La mama. (Baixa el cap a poc a poc.) L'insomni era meu. El soroll del silenci a la boca. Més sentiments freds. (Repentinament nerviosa.) Hivern pels homes que miren des de fora. Al camí. Unes hores. (Crida i mou el cap.) Punyals de terra. (Reflexió. Serenitat.) Al camí de pedres llargues. I la mama cridant que torni que torni. (Amb altra veu, d'allà.) més

  • Oli

    Agustín Morales Puga - 28-07-2004 - 2571 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    I L'Eduard mirava embadalit com el seu peixet domèstic es tornava boig dins la petita peixera. La criatura es remenava per entre el crepitar ensopit de les bombolles artificials i cloacatitzades. Era com una fulla de pus infeliç sota l'arbre de la vergonya, com un somriure glaçat envers la lluna temorenca, i els sotracs, i el capciró de les aixelles, com quan et transformes en la flaire d'un domicili errant sobre la nit. més

  • Cops d'ànima

    Agustín Morales Puga - 28-07-2004 - 1722 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L'Univers. La Terra. Europa. Espanya. Catalunya. Barcelona. El Prat de Llobregat. Plaça Catalunya. El meu pis. Les 6:00 hores del matí. El despertador, autòmat, s'aixeca d'un bot i em propina repetides garrotades amb els seus braços estridents i metàl·lics. M'incorporo de seguida i vaig al lavabo, on una massa compacta i granítica d'aigua em planta dues bufetades cruents. més

  • Vinagre

    Agustín Morales Puga - 28-07-2004 - 1693 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Al meu avi, en pau descansi (20-3-2001) I Avui ha estat un dia dur i el meu horitzó existencial només identifica dues possibilitats: dutxa o bany. Llavors penso en les paraules de ma mare, infestades de l'argúcia popular: "Després del bany et sents com si tornessis a néixer". Com si tornés a néixer mort, penso. I començo a maquinar, a capficar-me. "Cap de les causes que ens empenyen al remull no són bones: xafogor, cansament, mal de cap o fins i tot la mala bava després d'haver vist l'última factura de telèfon. És el Gelocatil psicològic. Hom pot polemitzar: i què hi ha de la higiene? No és un motiu agradable i suficient per gaudir d'una dutxa? més

Últims comentaris de l'autor