Curiós tema, i forma extranya de representar l'avorriment, una mica trist no tenir res amb que divertir-se. Ara bé tanta repetició avorreix de veritat, pot ser era l'efecte desitjat?

que no digui el meu nicke... la meva admirazió per la teva prosa florida, pels teus arguments absulutament fantàstics i pel teu vocabulari esencialment magnífic és tant suprema que no puc evitar llegir un i altra cop.

Bé, ara deixant de fer-te la pilota, et diré que m'ha encantat el tema. L'enveja es quel com que tots tenim en mesura, i sovint la justifiquem dien eh... només es enveja sana... però l'enveja mai és sana, i si et deixes en portar per ella, et fa més mal a tu que als demés... perquè et forada l'ànima. I la gent que es deixa en portar mai arribem a saber si és per malicia o per malaltia, pero de l'enveja millor mantenir-se ben i ben lluny. Un temà molt interessant que porta a una verdadera reflexió interior.