absolutament fantàstic!

Petó!

Què extremadament eròtic...sutil i directe a la vegada...és possible?

Un petó!

Hi ha un problema ortogràfic en el poema:

"ja no ballen amb fulles de vida,

sinó nuus sota el fred silenciós..."

No sabia que escrivissis, veig que ja has entrat en UN ALTRE món d'internet, relats. Està molt xulo, perquè pots ensenyar allò que escrius i rebre crítiques i felicitacions..i alhora pots llegir tu també i hi ha coses realment bones.
Motl maco:)...que ningú mai et faci callar...que sense la paraula poc es fa...
Que vagi bé!
Mua

que és d'una tarda de pluja...nosé perquè..però es nota...
I és que la pluja inspira...la pluja, qulecom tan científic pot ser alhora tan literari...

Un petó!!!

M'agrada...m'agrada molt

La memòria que no se'n vagi..tot i que faci mal..que a vegadis ens faci preocupar..plorar...és la cosa més maca que tenim...és tota la nostra història...
Gràcies pel comentari...m'ha fet poder-te descobrir entre els milers de relataires...
Un petó molt fort d'una relataire amb ganes de llegir i escriure!!!

període d'abscència...ja tornu a ser aquí, gràcies per tenir més relats per poder llegir...

Un petó!

fosc...calent...angustiador...
I alhora un dels teus millors!!!
Un petó!!!

molt sincer..
I m'agrada...perquè ho llegeixo i la situació em resulta familiar...tan i tan familiar...
Perquè tot i que la gent decepcioni, tot i que no estiguin al teu costat...encara pots necessitar-les...
Un petó molt fort!

per comentar-me i donar-me l'oportunitat de llegir-te. Poema extraordinari...de veritat! Descrius un moment essencial pels amants...el moment compartit...sense límits...una llibertat aconseguida tansols per l'amor...

Un petó!!! I felicitats!

llegirme'ls tots...com dius tu que has fet amb els meus...però el temps no m'ho permet...i només he pogut llegir aquest. L'he triat pel títol...perquè en un dia com aquest fer una bona descripció de la pluja és important...i tu ho has aconseguit. Merci per llegir-me...prometo que quan dispongui de més temps llegiré tot el que has penjat...i intentaré comentar...

Un petó molt fort!

de que m'hagi pogut tornar a connectar entremig d'aquest estiu tan radiant, per poder llegir aquest maginific poema!...

M'he quedat impressionada...es exotic, apassionat...i per sobre de tot ORIGINAL...Aquesta forma de crear l'infern, una hipotesis mes...

M'encanta...

Flicitats!


Ada (perdona per no posar accent, estic escrivint en un teclar que no en te)

Aquesta m'imagino que és la història que em vas dir que havies escrit. Bona...molt molt bona!!!
El final...impressionant..sorprenent...molt bé t'ho juro...
Tots som assassins...ja ho deia el nsotre poema simbòlic;)...els assassins estan per tot arreu..^^
Un petó motl fort!!!
T'ESTIMO!!!

Feia tan de temps que no venia per aquí...avui he vingut...i he trobat aquest poema fantàstic..però que fantàstic teu! De veritat...l'estava llegint i nosé...m'he quedat tansols amb les teves paraules...increïble aquest poema..preciós...
T'estimo!